El microscopi: origen i tipus

El món que ens envolta és fascinant; tanmateix, allò que els nostres ulls poden percebre és només una petita part. Per milers d'anys, els objectes més petits visibles a l'ull humà havien de ser aproximadament del diàmetre d'un cabell. La història canviaria a finals del segle XVI, quan els holandesos Hans i Zacharias Janssen, pare i fill, van inventar el primer microscopi.

Els Janssen van descobrir que, si col·locaven una lent a la part superior i inferior d'un tub i miraven a través d'ella, els objectes a l'altre extrem es veien magnificats. Tanmateix, no va ser fins a diversos anys després que aquest instrument s'utilitzaria per explorar el món natural per primera vegada. El científic anglès Robert Hooke, utilitzant la seva pròpia interpretació del microscopi dels Janssen, va examinar l'estructura de les plomes de les aus, els ulls de les mosques domèstiques i les rodanxes de suro. De fet, les petites cavitats que va observar al suro li van recordar a les habitacions on dormien els monjos de l'època. Per això els va atorgar el nom de cèl·lules.

Un temps després, a principis del segle XVII, el comerciant holandès Anton van Leeuwenhoek va dissenyar el seu propi microscopi amb lents especials que podien magnificar una imatge fins a 270 vegades. Des de llavors, un nou univers de bacteris, cèl·lules, vida aquàtica i més obriria les portes a l'exploració humana. La nostra comprensió del món mai no seria la mateixa, i amb cada nova generació, el microscopi va adoptar noves modificacions per tornar-se encara méspoderós.

A finals del segle XIX, ja existia una versió del microscopi força similar a la que es coneix avui dia. Amb una plataforma per sostenir la mostra, una font de llum (generalment sota la plataforma), una lent dobjectiu (que recull i enfoca la llum), i una lent ocular (que amplia la imatge). Aquest tipus de microscopi se'l coneix com a microscopi òptic o microscopi de llum.

D'altra banda, a mitjans del segle XX, el físic Ernst Ruska juntament amb l'enginyer elèctric Max Knoll van inventar un altre tipus de microscopi capaç de funcionar sense ajuda de la llum, conegut com a microscopi electrònic. A diferència dels òptics, els microscopis electrònics utilitzen un feix d'electrons com a font d'il·luminació. Com que la longitud d'ona d'un electró és fins a 100.000 vegades més curta que la de la llum visible, aquests microscopis tenen un poder de resolució molt més alt. Permetent-los ampliar objectes fins a dos milions de vegades.

Els microscopis electrònics s'utilitzen comunament en laboratoris de recerca, universitats i centres de nanotecnologia. Hi ha principals subtipus, el microscopi electrònic de transmissió (MET), i el microscopi electrònic d'escombrada (MEB). Aquest tipus dinstrument fa possible observar nanoestructures en materials, així com estructures cel·lulars internes com proteïnes o ribosomes. No obstant això, una limitació és que les mostres s'han de col·locar al buit, cosa que significa que no es poden obtenir imatges de cèl·lules vives.

Els microscopis moderns ens permeten observar gairebé qualsevol cosa que desitgem amb una precisió mai pensada. No obstant, la ciència descobreix universos cada cop més diminuts. La tecnologia permetrà el desenvolupament de nous microscopis que ens obrin les portes a l'exploració humana?


Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats