Quant fem servir del nostre cervell?

Potser hagis llegit en algun lloc sobre el percentatge que fem servir del nostre cervell, per la qual cosa tinguis una idea errònia del mateix. El cervell és un dels òrgans més importants de l'ésser humà el qual compleix moltes funcions alhora, el seu ús és íntegre.

És per això que conèixer quant fem servir del nostre cervell et pot donar una millor idea per entendre com funciona. Dit això, en aquesta oportunitat et parlarem sobre la realitat de com el cervell duu a terme la seva feina principal: permetre'ns de viure.

El mite de l'ús del nostre cervell

Molt s'ha parlat sobre que els éssers humans utilitzen només el 10% de la seva capacitat cerebral, no assolint mai el màxim. Això no és res més que un mite que al llarg dels anys s'ha anat escampant entre les persones en diferents àmbits socials.

La realitat és que, malgrat que en determinades situacions no usem totes les zones del nostre cervell, això no vol dir que estigui mal. Hi ha parts que es dediquen específicament a la comprensió i l'anàlisi del nostre ambient, així com d'altres que processen la nostra parla.

També d'altres s'encarreguen de la part motriu del nostre cos, mentre que d'altres del raonament lògic i matemàtic. Cada part compleix una funció específica que alhora s'interconnecta amb altres a través de les neurones, fent la sinapsi.

Pensar a utilitzar el 100% del nostre cervell no està malament, però fisiològicament comportaria un gran consum denergia; estaríem sempre cansats per això.

Com saber quines zones del cervell estan actives i inactives?

El cervell està compost per milions de neurones, que són les encarregades de transmetre impulsos elèctrics. Aquests contenen informació que recollim del nostre entorn a través dels diferents sentits com la vista, l'orella o l'olfacte, entre d'altres.

Científicament està comprovat que les zones més actives del cervell requereixen un consum d'energia més gran; per tant, necessiten més oxigen i glucosa. Per això, més sang circula a les neurones d'on obtenen el que necessiten.

A través d'una ressonància magnètica

En un ressò magnètic es pot estudiar el flux sanguini del cervell, per la qual cosa es pot conèixer quines zones estan més actives que altres. Així mateix, les neurones que estan més inactives reben una menor quantitat de sang, oxigen i glucosa.

Les zones més inactives en general es deuen a lesions o danys al sistema nerviós; les neurones són les encarregades de processar tota la informació que aquest rep de lambient. La ressonància magnètica és l'únic estudi que ens pot dir com està el nostre cervell.

La plasticitat cerebral

El concepte de plasticitat cerebral engloba les branques de la psicologia i la neurologia, sent una mica complex de definir. Però en línies generals, és la capacitat que té el nostre cervell de adaptar-se arran de les diferents experiències viscudes, com ara l'aprenentatge.

Tot canvi en el sistema nerviós tant en estructura, genètica i comportament al llarg de la nostra vida es pot definir com a plasticitat cerebral o neuronal. Bàsicament, és l'habilitat del cervell per a regenerar-se i reestructurar-se a causa del seu entorn.

Així com podem parlar de plasticitat neuronal o cerebral, també cal esmentar el que és la neurogènesi, la plasticitat sinàptica i la plasticitat funcional compensatòria.

Neurogènesi

Aquest terme fa anys podia ser considerat una heretgia, perquè es creia que les neurones morien i no es podien crear més. Tanmateix, està comprovat que la neurogènesi existeix: és el naixement i proliferació de noves neurones al cervell.

En els darrers anys s'ha demostrat que les cèl·lules mares es divideixen en dos: la cèl·lula mare i una cèl·lula que es converteix en una neurona perfectament funcional Aquestes neurones es localitzen en àrees del cervell on són requerides , mantenint la capacitat neuronal.

Plasticitat sinàptica

Quan desenvolupem nous aprenentatges a través de la pràctica o vivim noves experiències, es creen nous circuits o camins entre neurones. Com més es reforcen més es refermen aquestes connexions neuronals.

Això té com a conseqüència una transmissió sinàptica més ràpida i millorada, per la qual cosa el procés cognitiu també es veu millorat. La plasticitat sinàptica és l'habilitat del cervell per desenvolupar nous coneixements i és el pilar de l'aprenentatge.

Plasticitat Funcional Compensatòria

També el cervell és capaç que quan una zona neuronal no funciona bé, per exemple, quan s'és cec, les altres zones es vegin compensades. La plasticitat funcional compensatòria és la capacitat de poder compensar funcions mitjançant lús daltres zones cerebrals.

 

La capacitat del cervell de reorganitzar les seves xarxes neurocognitives és present majoritàriament en persones grans pel fet que, a mesura que s'envelleix, la capacitat neuronal va disminuint.

El desenvolupament neuronal amb l'edat

Nombrosos estudis han demostrat que durant els primers anys de vida és quan la plasticitat cerebral és més gran, permetent que tots els estímuls exteriors modelin l'estructura del cervell. Això és perquè, en estar en un entorn, el nostre cervell s'adapta per poder sobreviure.

Un exemple daixò és la capacitat dels nadons per emetre sons dacord amb la necessitat que es tingui. D'aquesta manera, i en obtenir una resposta de l'entorn, al cervell es van creant les noves connexions entre les neurones per a una sinapsi més sòlida.

Influència de l'edat a la plasticitat cerebral

Els aprenentatges imprescindibles per a l'adaptació al medi són duts a terme amb la plasticitat cerebral en la màxima expressió. Tot i això, això no passa sempre perquè està lligada a períodes o moments crítics on el cervell està preparat per a això.

A mesura que un nen va creixent va desenvolupant-se al seu entorn, per la qual cosa no necessita un ensenyament actiu. El mateix mitjà els empeny a desenvolupar noves habilitats, on la plasticitat cerebral compleix la seva funció principal: organitzar les neurones.

Períodes crítics en el creixement

Quan les estructures cerebrals estan arrelades i madures, aquestes adquireixen la capacitat de complir una funció. Els períodes crítics s'anomenen així perquè són moments idonis de maduresa neuronal on és més fàcil el desenvolupament sinàptic.

En cas de no desenvolupar la seva funció en aquest període, després serà molt més difícil fer-ho o fins impossible. És per això que cal parar atenció al creixement motriu, cognitiu i comunicatiu dels nens a mesura que van creixent i desenvolupant-se.

La plasticitat neuronal i l'entorn

L'aprenentatge és un procés complex que es fa al llarg de tota la vida, des que es neix fins que es mor. Tot i que la plasticitat cerebral i quant usem el nostre cervell varia depenent de la situació i l'entorn, aquesta està limitada per l'edat.

A mesura que s'envelleix, és més difícil desenvolupar nous coneixements, és a dir, aprendre habilitats prescindibles. Tot i això, amb esforç actiu el cervell és capaç de desenvolupar o reforçar les connexions neuronals per aconseguir consolidar un aprenentatge.

Així, el refrany “gos vell no aprèn nous trucs” potser no és tan cert.És possible que una persona gran, amb una estructura neuronal madura, pugui aprendre noves habilitats

Pot ser amb més facilitat si aquesta es torna imprescindible per sobreviure o amb els estímuls adequats. L'experiència té una gran influència en la plasticitat cerebral i com el nostre cervell organitza la seva estructura neuronal.

Utilitzem tot el nostre cervell

El cervell és un dels òrgans més potents de l'ésser humà, que consumeix el 20% de l'oxigen més el 50% de la glucosa que entra al cos. Encara més, està demostrat científicament que en dormir totes les zones del cervell s'activen.

Només quan es pateix una lesió o dany certes zones del cervell es desactiven, afectant la vida diària. Tot i això, està demostrat que els danys en una zona comprometen una funció que involucra diverses zones, cosa que demostra que no només funciona una part del cervell sinó tot en conjunt.

 

 

D'altra banda, quan alguna zona es fa malbé, el cervell modifica la seva xarxa neuronal per aprofitar la capacitat. Això també verifica que el nostre cervell funciona completament depenent de l'habilitat que calgui.

No obstant, no utilitzar tota la capacitat cerebral no és un mal de morir. Tot depèn de l'acció que s'estigui duent a terme, és a dir, influeix en quantes o quines zones del cervell estem utilitzant. No és el mateix resoldre problemes de matemàtiques que llegir història.

Com millorar la nostra capacitat neuronal?

Els experts recomanen que per tenir un ple desenvolupament cerebral és important portar una vida saludable: alimentar-se bé, fer exercici i descansar a les nits. D'altra banda, encara que la rutina és fàcil, de tant en tant aprendre coses noves millora la nostra capacitat.

Així mateix, fer les coses que un gaudeix, a més de tenir bons hàbits, ajuda en gran manera a treure més profit al 100% del nostre cervell. Mantenir-se ocupat fent exercicis lògics també ajuda a millorar la capacitat neuronal.

No hi ha dubte que el cervell és lòrgan més complex que, des del nostre naixement, està en constant evolució. I en la mesura que més ús us donem tractant d'aprendre coses noves, portant una vida saludable i exercitant-ho constantment, podrem mantenir-lo sa.

.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats