Aventures de Martín el científic (III) Un aniversari científic

A mesura que els dies passaven, els experiments de Martín no feien més que créixer i créixer. La seva habitació havia esdevingut un petit laboratori i se la passava observant tot el que l'envoltava. Aquell dia, era l'aniversari del nen i des de fora els convidats que anaven arribant escoltaven tota la bullícia dels compostos químics. Quan els seus cosins Sol i Mateu van passar pel passadís, van treure el cap a observar què passava endins.

— Què fas, Martí? —va preguntar sol mirant el seu cosí.

— Estic estudiant les densitats!

— Les què? —va repetir Mateu, confós.

— Les densitats, mirin aquest pot —va dir Martín mostrant-los el seu experiment més recent.

Ell havia omplert el flascó amb diferents productes de diferents densitats. Primer havia posat el més pesat que era la mel, després oli i finalment aigua; obtenint tres franges, una de cadascun.

— No es van barrejar! —va dir Sol sorpresa.

— Exacte! Aquest és el projecte groc, però si volen podem fer-ne d'altres amb diferents colors.

— Jo vull intentar-ho! —va exclamar Mateu agafant un dels flascons buits de Martín—. El meu serà el projecte blau.

— Jo vull fer projecte vermell! —va cridar Sol corrent cap a la cuina a buscar el ketchup.

— Recordeu que ho han de fer del més dens almenys dens perquè quedin bé —va dir Martin feliç de poder compartir els seus nous descobriments amb els seus cosins.

Aquell estava sent el millor aniversari que un científic pogués desitjar!

Més tard, la mare de Martín els va oferir gelat als tres nens. Ells van començar a menjar-los mentre xerraven animadament però al cap d'una estona, Sol va mirar el seu amb tristesa.

— Se'm va fondre el meu gelat —va dir ella—, n'he de comprar un altre.

—  No cal, el teu gelat pot tornar a congelar-se, només l'hem de posar al congelador i llest!

— Però no serà menys deliciós?

— No, el sabor serà el mateix. El teu gelat va presentar un canvi físic passant de sòlid a líquid, però la composició continua sent la mateixa. Els ingredients amb què va ser fet no canvien.

— Què és un canvi físic? —va preguntar Mateu interessat.

— Un canvi és físic si després dels processos a què sotmeten els materials aquests continuen amb la mateixa composició. Per exemple, quan l'aigua es converteix en gel és un canvi físic! —va explicar Martín.

— És increïble! —va exclamar Mateu.

— Intentem-ho, vull veure si el meu gelat pot tornar a com era abans —va dir Sol emocionada.

Ells van posar el gelat fos de sol en un recipient i el van deixar al congelador per mitja hora mentre se'n van anar a jugar al jardí amb el cadell de Martín, Odie.

Quan van tornar, el gelat estava com a nou!

— És com una màquina del temps! Gràcies, Martí! —va exclamar Sol sorprès.

— Aleshores, després dels canvis físics, les coses sempre poden tornar a com estaven abans? —va preguntar Mateu.

— No sempre és així, hi ha canvis físics que no es poden desfer com quan tallem un tros de fusta. La composició continuarà sent la mateixa però serà molt més difícil que torni a tornar a la normalitat.

Ja gairebé era l'hora del sopar quan la mare de Martín va dir avergonyida que se li va cremar el pastís i sortirien a comprar-ne un de nou.

— Això no és un canvi físic? I si la fica al congelador? —va suggerir Sol en veure les parts cremades del pastís.

— No, Sol. La majoria dels canvis físics són reversibles però això és un canvi químic. Els canvis químics són molt més complicats.

— Per què? —va preguntar ella.

— Els canvis químics sempre formen substàncies noves i canvien als components originals Una cosa que passa durant alguns canvis químics és l'alliberament de gasos en forma de vapor, per exemple com quan es crema alguna cosa —va explicar Martín.

— És veritat, hi ha vapor a tot arreu i fa olor de cremat, és un canvi químic! —va dir Mateu.

.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats