Alexander Fleming: la seva vida i descobriments

Saps qui va inventar la penicil·lina? Bé, formulem millor la pregunta, saps qui va descobrir la penicil·lina? Aquesta qüestió és tot un clàssic en jocs de trivial i la resposta és àmpliament coneguda: Sir Alexander Fleming.

Aquest científic i metge escocès va dedicar tota la seva vida a la investigació, però com ha passat tantes vegades a la ciència, la troballa va ser fruit de la casualitat. T'expliquem amb detall la trajectòria d'aquesta important figura històrica.

Qui va ser Alexander Fleming

Alexander Fleming va ser un destacat científic escocès que va desenvolupar la seva carrera a la primera meitat del segle XX. És important no confondre la seva figura amb la d'un altre il·lustre personatge, Ian Fleming, amb qui comparteix cognom.

Ian va ser el creador de les novel·les d'espies protagonitzades per James Bond, mentre que Alexander va destacar al camp de la investigació mèdica. La seva gran contribució va ser el descobriment de les  propietats antibacterianes de la penicil·lina, encara que els seus èxits també inclouen descobrir que la lisozima és un altre potent agent bactericida.

Una vida dedicada a l'estudi dels bacteris

Fleming va néixer a Darvel, una petita ciutat del consell d'Ayrshire, al sud-oest d'Escòcia, el 1881. Als 13 anys es va traslladar a Londres amb el seu germà Thomas, que estudiava medicina.

A la capital anglesa va seguir els passos del seu germà gràcies a una ajuda en forma de beca i els suports dels seus familiars. El St. Mary's Hospital Medical School, a Paddington, va ser el seu centre d'estudis. Amb 25 anys va mostrar interès en la bacteriologia  i es va sumar a l'equip de l'immunòleg Almroth Wright. A partir d'aquí es va especialitzar en infeccions bacterianes.

El seu gran reconeixement a nivell global li va arribar el 1928, quan va descobrir la penicil·lina, però uns anys abans, el 1922, va fer el mateix amb la lisozima. Per a aquella època Fleming tenia 41 anys.

Fleming estava estudiant possibles tractaments per combatre la gangrena gasosa, una infecció del teixit muscular que està causada per bacteris dels gèneres Clostridium. El científic va descobrir que molts d'aquests bacteris es destruïen per l'acció de l'enzim lisozim. Però aquesta troballa va ser semica-sual, ja que el que va passar va ser que va esternudar de manera accidental sobre les plaques aconseguint que les mucoses corporals eliminessin els bacteris.

De manera prèvia a tots aquests èxits, l'escocès va servir al Cos Mèdic de l'Exèrcit Reial a França, durant la Primera Guerra Mundial. Quan va tornar del conflicte va ser nomenat professor de bacteriologia a la Universitat de Londres. Al terreny amorós i familiar va contraure matrimoni amb la infermera Sarah Marion McElroy el 1915 i va tenir un fill, Robert Fleming.

Poc temps abans de la seva mort, el 1951, va ser nomenat rector de la Universitat d'Edimburg. Els seus últims anys els va passar a Londres, on va morir el 1955 als 74 anys com a conseqüència d'un atac de cor. Va ser enterrat com a heroi nacional a la cripta de la catedral de Sant Pau.

Alexander Fleming i la penicil·lina

Els primers descobriments de Fleming es remunten a l'any 1922, amb la lisozima. Aquest enzim és present a les llàgrimes, la saliva i les secrecions nasals. Actua com una  barrera eficaç davant de les infeccions bacterianes.

Amb anterioritat a aquests treballs, l'escocès ja era un professional destacat del seu àmbit. El 1908 va rebre la Medalla d'Or de la Universitat de Londres i es va mantenir com a professor al St. Mary's Hospital Medical School fins al 1914.

L'experiment d'Alexander Fleming amb la penicil·lina

La història de Fleming i la penicil·lina té certes similituds amb el seu èxit anterior, el de la lisozima.El científic va arribar a afirmar que no estava entre els seus objectius revolucionar la indústria mèdica en descobrir un potent antibiòtic, però que de vegades un troba el que no està buscant

Alexander Fleming descobreix la penicil·lina aquell any per curiositat. Uns cultius d'estafilococs al seu laboratori van ser contaminats per un fong. Les colònies de bacteris que l'envoltaven havien estat destruïdes i les més allunyades seguien intactes.

L'escocès va decidir en aquell moment fer créixer la floridura en un cultiu pur i va comprovar que el fong produïa una substància que matava bacteris causants d'importants malalties. Aquest fong pertany al gènere Penicilllium, fet que va donar lloc al nom de penicil·lina l'any 1929.

Uns mesos més tard del seu descobriment, i després de realitzar proves per certificar la troballa, Fleming va publicar una memòria en què es relataven els processos de l'antibiosi, un fenomen de interacció biològica que impedeix que uns organismes visquin als voltants d'altres per la segregació d'una substància antibiòtica que provoca la seva mort.

La penicil·lina va trigar uns 15 anys a convertir-se en un medicament universal, fins a mitjans de la dècada dels 40, però la troballa va permetre a Alexander Fleming rebre el Premi Nobel de Medicina el 1945 i ser nomenat "Sir" un any abans. El Nobel el va compartir amb Howard Florey i Ernst Boris Chain, que també havien treballat en el camp de la bacteriologia.

 

Alexander Fleming és una figura importantíssima en la història de la medicina i la ciència del segle XX. El seu descobriment ha estat un salvavides important, ja que la penicil·lina és un dels antibiòtics més efectius que existeixen.

.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats