8 d'abril del 1911 neix Melvin Kelvin va ser un químic i catedràtic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1961 «pels seus treballs sobre l'assimilació del diòxid de carboni per les plantes».

Tal dia com avui (8 d'abril) de 1911 a Minnesota neix Melvin Kelvin va ser un químic i catedràtic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1961 «pels seus treballs sobre l'assimilació del diòxid de carboni per les plantes».
  
Es va llicenciar en 1931 a Quimica a la Universitat tecnològica de Michigan. Es va doctorar el 1935 a la Universitat de Michigan.
   
El 1936 va aconseguir una beca postdoctoral a la Universitat de Manchester on va estudiar la ftalocianina que és un compost amb una semblança estructural amb l'hemomolècula i amb la clorofil·la: les dues molècules catalítiques més importants en els éssers vius i, bioquímicament , les més difícils de comprendre i d'imitar.
La fotosintesi és el procés químic que té lloc a les plantes amb clorofil·la i que permet, gràcies a l'energia de la llum, transformar un substrat inorgànic en matèria orgànica rica en energia.
   
Durant la década de 1940, en la seva estada a Berkeley, va començar els seus experiments sobre la fotosíntesi sobre cultius de l'alga verda unicel·lularChlorella pyrenoidosa, separant els compostos obtinguts per cromatografia bidimensional. carboni-14 i aclarint el procés d'assimilació fotoquímica del diòxid de carboni per les parts verdes de les plantes.
Melvin Calvin, James Bassham i Andrew Benson van treballar conjuntament per descobrir el cicle de la fotosíntesi que avui sovint es denomina cicle de Calvin.
    

El cicle es resumeix en tres etapes:

  • Etapa 1. Fixació, carboxilació de difosfat de ribulosa per formar PGA.
  • Etapa 2. Reducció de PGA al nivell d'un sucre (CH2O) mitjançant la formació de gliceraldehid-3-fosfat (GAP) amb el NADPH i l'ATP que es produeixen a les reaccions dependents de la llum.
  • Etapa 3. Regeneració de difosfat de ribulosa, que també requereix ATP.

 La seva importància biològica rau en què és l'única ruta per als organismes autòtrofs, ja siguin fotosintetitzadors o quimiosintetitzadors, que permet la incorporació de matèria inorgànica als éssers vius.

Com a curiositat comentar que el 2005 uns investigadors va descobrir un organisme que necessita la fotosintesi per sobreviure i que, tanmateix, viu en una part del fons de l'oceà on mai no arriba la llum del sol. Això va donar peu a que si hi ha possibilitats de fotosintesis en llocs foscos, hi hagi més possibilitat de vida a altres planetes.
      
-------------------------------------------- -----------------------------------------------
- Hola fill, què fas?
- la fotosíntesi
- com?
- estic rebent l'energia del sol
- això tota la vida s'ha anomenat prendre el sol
- però és que jo he estudiat
- el què?
- doncs que el sol genera energia i es pot recollir al meu cos a través de la correlació còsmica...
- però d'on has tret aquestes ximpleries?
- del llibre "l'energia vital"
- però vols llegir coses series!
- Com què?
- doncs un llibre de biologia que t'expliqui BÉ el que és la fotosíntesi
- això és molt avorrit
- fill... no vols canviar de família?

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats