7 de desembre de 1676, a França, l'astrònom danès Ole Romer fa la primera estimació de la velocitat de la llum en estudiar el moviment del satèl·lit Io de Júpiter amb un telescopi.

Tal dia com avui (7 de desembre) de 1676, a França, l'astrònom danès Ole Romer fa la primera estimació de la velocitat de la llum en estudiar el moviment del satèl·lit Io de Júpiter amb un telescopi.
    
Ole Christensen Rømer Va néixer el 25 de setembre de 1644 i va ser un astrònom. Hi ha pocs registres d'Ole Rømer abans de 1662, quan es va graduar de l'antiga Aarhus Kahedralskole (l'escola de la catedral d'Aarhus), es va mudar a Copenhaguen i es va matricular a la >
    
D'acord amb la física moderna tota radiació electromagnètica (inclosa la llum visible) es propaga o mou amb una rapidesa constant en el buit, coneguda com a "velocitat de la llum" . Aquesta és una constant física denotada com c. La rapidesa c és també la rapidesa de la propagació de lagravetat en la teoria general de la relativitat.
   

Fins temps relativament recents, la velocitat de la llum va ser un tema subjecte a grans conjectures. Empèdocles creia que la llum era alguna cosa en moviment, i que per tant en viatge havia de transcórrer algun temps.

Per contra, Aristòtil creia que «la llum està subjecta a la presència d'alguna cosa, però no és el moviment». A més, si la llum té una velocitat finita, aquesta havia de ser immensa. Aristòtil va afirmar: «La tensió sobre el nostre poder de creences és massa gran per creure això».

Una de les teories antigues de la visió és que la llum és emesa per l'ull, en lloc de ser generada per una font i reflectida a l'ull. En aquesta teoria, Heró d'Alexandria va avançar l'argument que la velocitat de la llum hauria de ser infinita, ja que quan un obre els ulls objectes distants com les estrelles apareixen immediatament.

La història del mesurament de la velocitat de la llum comença al segle XVII en els albors de la revolució científica. Un estudi històric relatiu als mesuraments de la velocitat de la llum assenyala una dotzena de mètodes diferents per determinar el valor de “c”.La major part dels primers experiments per intentar mesurar la velocitat de la llum van fracassar a causa del seu alt valor, i tan sols es van poder obtenir mesures indirectes a partir de fenòmens astronòmics. Alsegle XIX es van poder realitzar els primers experiments directes de mesurament de la velocitat de la llum confirmant la seva naturalesa electromagnètica i lesequacions de Maxwell.

El 1629 Isaac Beeckman, un amic de René Descartes, va proposar un experiment en què es pogués observar la fogonada d'un canó reflectint-se en un mirall ubicat a una milla (1,6 km) del primer. >

El 1638, Galileu proposà un experiment per mesurar la velocitat de la llum, intentant detectar un possible lapse en destapar una llanterna quan és observada a certa distància. L'Acadèmia del Ciment de Florència va posar en pràctica el 1667 l'experiment que havia ideat Galileu, amb les llanternes separades una milla entre si, sense observar-se cap retard. Robert Hooke va explicar els resultats negatius tal com Galileu havia fet: precisant que aquestes observacions no establirien la velocitat infinita de la llum, sinó tan sols que aquesta velocitat havia de ser molt gran.

En 1676 Ole Rømer va realitzar la primera estimació quantitativa de la velocitat de la llum estudiant el moviment del satèl·lit Ío de Júpiter amb un telescopi. En adonar-se que temps entre els eclipsis del satèl·lit de Júpiter és menor quan la distància a la Terra decreix, i viceversa.Després de realitzar els càlculs obté un valor de 214.000 km/s, valor allunyat dels 299.792 km/s actuals però molt acceptable per a l'època en conèixer-se la distància exacta que separava Júpiter de la Terra.

Com a curiositat comentar que la velocitat constant de la llum és un dels postulats fonamentals (juntament amb el principi de causalitat i la equivalència dels marcs d'inèrcia ) de la relativitat especial.
 
-------------------------------------------- -----------------------------------------------
- brrrrrmmmmmmmm
- què fas?
- estic calculant la velocitat de la llum
- corrent pel carrer?
- si
- i quin resultat et dóna?
- de moment només m'he cansat
- és que crec que el teu mètode no és bo
- per què?
- què esperes aconseguir?
- doncs si aconsegueixo arribar a la velocitat de la llum, sabré quina velocitat té
- clar, menuda lògica
- lògica aclaparadora
- no vull entretenir-te, segueix, segueix
- bbrrrrrrrmmmmmmmm
.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats