4 de Maig de 1655, a la ciutat de Pàdua (Itàlia), neix el músic italià i constructor d'instruments musicals, Bartolomeo Cristofori.

Tal dia com avui (4 de Maig) de 1655, a la ciutat de Pàdua (Itàlia), neix el músic italià i constructor d'instruments musicals, Bartolomeo Cristofori.
    
El 1688 ―comptant amb 33 anys―, va entrar a treballar com a cimbalista al servei del príncep Fernant de Mèdici —fill de Cosme III de Mèdici, gran duc de Toscana―.
   
El príncep era un gran melòman, apassionat per la mecànica i les matemàtiques, i tenia una bona col·lecció d'instruments musicals, encara que és possible que ja aleshores li interessés contractar Cristofori no només per a la custòdia i el manteniment de la seva col·lecció, sinó també per les innovacions tècniques.
   
A Florència, Bartolomeo Cristofori, probablement va disposar del seu propi taller i de dos assistents, un dels quals va ser Giovanni Ferrini.
   

Durant els anys restants del segle XVII, Cristofori va inventar dos instruments de teclat abans de començar el seu treball al piano. Aquests instruments estan documentats en un inventari de  1700. Un d'ells va ser el spinettone ,un clavicordi amb les cordes inclinades per a estalviar espai, amb dos grups de cordes. Un altre invent, datat de l'any 1690, va ser el  spinettone ovale , un instrument molt original, una mena de virginal amb les cordes més llargues a meitat de la caixa.

 El primer esment de la invenció del piano, encara que de fiabilitat qüestionada, procediria del diari de Francesco Mannucci, músic de la cort de Medici, que indica que Cristofori treballava ja el 1698 en la creació del piano (cosa que no resulta desgavellat, ja que la següent la trobem en un inventari anònim de la col·lecció del príncep el 1700).

les primeres composicions fetes per al nou instrument, dotze sonates de L. Giustini el 1732. En aquesta època l'instrument s'anomenacimbalo col piano i forte.

Una raó per la qual al començament el piano va ser adoptat lentament va ser perquè la seva manufactura era molt costosa, així que era adquirit només per membres de la reialesa i alguns pocs individus adinerats. L'èxit definitiu de la invenció de Cristofori va passar als anys 1760, quan es van inventar pianos més econòmics, i juntament amb la prosperitat en general de la població, va ser possible per a molts més persones adquirir-ne un.

>

Com curiositat comentar que actualment sobreviuen tres pianos construïts per Cristofiori, tots ells datats en els anys 1720.

  • El 1720 el que es conserva al Metropolitan Museum, a Nova York (Estats Units).
  • El 1722 el del Museu Nazionale degli Strumenti Musicali, a Roma (Itàlia).
  • El 1726 el que es custòdia al Musikinstrumenten-Museum de la Universitat de Leipzig (Alemanya).

Els tres pianos mostren les mateixes inscripcions en llatí:

BARTHOLOMAEVS DE CHRISTOPHORIS PATAVINVS INVENTOR FACIEBAT FLORENTIAE [data]

La seva traducció és "Bartolomeo Cristofori, paduà, el seu inventor, ho va fer a Florència en ...", amb la data a continuació, en números romans.

 

 -------------------------------------------- -------------------------------------------------- -
- Hola amic!
- què tal?
- bé, com va la música?
- bé, bé, estic inventant un instrument
- que bé
- si, sonarà quan unes tecles provoca un cop en unes cordes
- que complicat
- una mica
- aiva! i qui és aquesta nena?
- aquesta és la meva filla la menor
- ah, doncs un dia t'he de presentar al meu fill, fa sostingut

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats