18 de juny de 1178, a Canterbury (Anglaterra) cinc monjos albiren a la Lluna la possible col·lisió d'un meteorit.

Tal dia com avui (18 de Juny) del 1178, a Canterbury (Anglaterra) cinc monjos albiren a la Lluna la possible col·lisió d'un meteorit.
    

 Segons el testimoni dels monjos de Canterbury, recollit pel cronista Gervasio de Canterbury:

“Des del punt mitjà de la divisió [de la Lluna] va sorgir una torxa cridant, escopint, fins a una distància considerable, foc, brases calentes i espurnes […]. La Lluna es va estremir com una serp ferida. Després va recuperar el seu aspecte corrent. Aquest fenomen es va repetir una dotzena de vegades o més […]. Després, després d'aquestes transformacions, la Lluna de banya a banya […] va adoptar una aparença negrosa.”
    
què és el que van veure aquests monjos al cel?
Hi ha dues teories.
   
La primera explicació que ve al capdavant és que aquests monjos van presenciar l'impacte d'un gran meteorit sobre la superfície lunar. Com que un impacte d'aquesta magnitud hauria produït un cràter d'una mida considerable, un parell d'estudis del 1970 es van proposar trobar la marca deixada per la col·lisió i van arribar a identificar allò que creien que era un potencial candidat: un cràter de 22 quilòmetres de diàmetre sobrenomenat Giordano Bruno que es troba a la cara oculta de la Lluna.
    
Però un esdeveniment d'aquestes característiques hauria estat presenciat per tot el món i hauria estat espectacular, però, malgrat tot, no hi ha cap registre de l'època que descrigui una cosa així.
      
La sonda SELENE, de l'Agència Espacial Japonesa, fes fotos d'alta resolució dels voltants de Giordano Bruno. Un estudi del 2010 va arribar a la conclusió que el cràter en qüestió es va formar fa entre 1 i 10 milions d'anys, molt abans de l'època medieval.
   
Per tant, què va poder passar?
   
L'explicació més raonable és que el que els monjos van veure no va ser l'impacte d'un gran objecte amb la superfície lunar, sinó un fragment de material espacial molt més petit que es va esmicolar a diversos trossos mentre passava a través de l'atmosfera terrestre (el que en astronomia s'anomena «bòlid», que, essencialment, és una estrella fugaç molt lluminosa).
    
Els monjos s'haurien trobat en la posició adequada perquè, des del seu punt de vista, el bòlid es desintegrés en passar davant de la silueta de la Lluna, fent la impressió que el nostre satèl·lit s'estava comportant de manera molt estranya. La desintegració del bòlid en diversos fragments explicaria anar i venir del «foc i les espurnes» i la impressió que la Lluna es va «retorçar» podria ser un resultat de les explosions del meteorit. A més, la pols en suspensió generada per la desintegració del bòlid també explicaria que la Lluna s'«ennegriria» després de l'esdeveniment.
    
Com a curiositat preguntar-se que Podem estar absolutament segurs que el que van veure els monjos va ser la desintegració d'un bòlid a l'atmosfera terrestre? Probablement no, perquè, en ser els únics testimonis de els que tenim constància, no hi ha cap manera de comprovar com de precís és el relat el seu relat. Els monjos podrien haver omès detalls que no van considerar importants o exagerat els que els van impactar més, per això l'explicació del bòlid és susceptible de ser descartada i substituïda per una altra si en el futur arriben a descobrir-se altres testimonis de l'època.
   
 ------------------------------------------------ -------------------------------------------------- -------
- mira! mira!
- el què?
- la Lluna!
- oh!
- ah!
- eh!
- què és això?
- serà un meteorit?
- serà una explosió d'un volcà?
- serà superman?
- com? superman?
- eh?, si.. serà superman?
- però... qui és superman?
- doncs, no ho sé... m'ha sortit així...
- crec que hauries de confessar-te i fer penitència durant una setmana
- val, val... però puc continuar mirant la Lluna
- si
- oh! mira!
- ah!
- eeeehhhhh!
.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats