12 d'octubre de 1928, a Boston es fa servir per primera vegada un respirador artificial.

Tal dia com avui (12 d'octubre) de 1928, a Boston es fa servir per primera vegada un respirador artificial.
      
L'any 175 d. C els primers intents pràctics els devem a Galeno de Pérgamo qui va experimentar amb un artefacte anomenat manxa de foc per insuflar aire dins dels pulmons d'un animal mort.
    
Entre els anys 1493 i 1541 Paracels va realitzar nombrosos experiments en reanimar un pacient col·locant un tub a la boca d'aquest i insuflant-li aire a través d'una manxa.
   
L'any 1543 d. C. Vesalio va descriure el que actualment s'entén com a ventilació mecànica. El professor de Pàdua va crear el concepte i el va definir de la següent manera al seu famós llibre De humani corporis fabrica libri septem: «La vida pot ser restaurada a l'animal, efectuant una obertura al tronc de la tràquea, col·locant un tub de jonc o vímet, llavors s'hi insuflarà, de manera que els pulmons puguin aixecar-se novament i prendre aire»; per això va realitzar múltiples experiments en porcs. Aquest va ser el primer intent de ventilació amb pressió positiva intermitent.
    
Els estudis de Paracels i Vesali van ser continuats per Highmore, Hooke i Lower els qui van realitzar, el 10 d'octubre de 1667, una demostració mantenint amb vida un gos a través del subministrament d'un flux continu d'aire, documentat al seu llibre Philosophical transactions.
     
El 1744 és documentat el primer cas en què s'aplica la respiració boca a boca, realitzat per Tossach, que va explicar la tècnica que se li va aplicar a un miner per salvar-li la vida. El 1775, el metge anglès John Hunter va desenvolupar un sistema ventilatori de doble via que permetia l'entrada d'aire fresc per una i la sortida de l'aire exhalat per una altra, el qual va utilitzar només en animals.
     
El 1911, Dräger ja havia creat un dispositiu de ventilació a pressió positiva, que va ser conegut com el Pulmotor, aquest utilitzava un cilindre d'oxigen o aire comprimit com a font d'energia per al seu funcionament i lliurava una barreja d'aquests gasos i d'aire ambient al pacient, mitjançant una mascareta nasobucal.
    
El famós pulmó d'acer va ser inventat per P. Dinker, un enginyer nord-americà de la New York Consolidated Gas Company, que va dissenyar un tanc on s'introduïa el pacient, quedant fora únicament el seu cap; aquest aplicava sobre el cos pressions negatives intermitentment, de manera que possibilitava la respiració. La mecànica de l'aparell consistia a crear moviments respiratoris causats per canvis de pressió: s'aplicava pressió positiva a la via aèria (IPPV) i, a més, es generava una pressió negativa al tòrax respecte a la boca. Va ser creat per utilitzar-se en pacients que tenien lesionada la paret muscular.
    
El pulmó d'acer va ser usat per primera vegada el 21 d'octubre de 1928 al Boston Children's Hospital, amb una nena inconscient amb problemes respiratoris que es va recuperar de forma molt ràpida quan se la va col·locar a la cambra del respirador, cosa que va popularitzar l'invent.
     
Com a curiositat comentar que el 1930 s'escrivia en un diari que el pulmó d'acer pesava dues tones i era tan gran que hi cabia una persona adulta, a excepció del cap la qual ha de quedar fora.
     
-------------------------------------------- -------------------------------------------------- ---------
- Acabo de comprar un respirador
- un respirador?
- per respirar
- home, ja m'imagino que un respirador és per respirar
-ah
- si furea un commutador seria per... per alguna cosa, vés a saber què fan els comutadors...
- bo
- i què vols que fem?
- provar-ho
- amb qui?
- amb tu
- home, no n'hi ha cap altre?
-no
- algú malalt que no pugui respirar, per exemple
- per això ho he comprat
- doncs prova-ho amb un malalt
- i si no funciona?
- t'hauràs equivocat
- i em recolzareu?
-no
- que simpàtics
- és que em caus malament
- no cal ser tan honest
.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats