Universalisme

En un sentit general, es coneix com a Universalisme aquella creença en una veritat universalment acceptada que no admet discussió, acceptada en tota època i lloc. En si no és una ideologia, sinó una manera de concebre la realitat o la veritat en la seva totalitat.

 

L'universalisme com a postura filosòfica sosté l'existència de veritats absolutes i eternes que són comunes a tots els éssers humans, sense excepció, i que són acceptades per consens unànime sense possibilitat de qüestionament.

 

Tipus d'Universalismes

 

Hi ha diversos tipus de pensaments que són considerats universalistes en els seus diferents àmbits. Així, es pot parlar d'universalisme moral, polític, religiós, ètnic o científic, i aquestes diverses concepcions sovint es poden arribar a contradir.

 

No obstant, tota tendència universalista respon a l'anhel de trobar principis o veritats comunes a tot el gènere humà, cosa que reafirma la necessitat de trobar respostes a les interrogants bàsiques que tots els éssers humans es fan, independentment de la seva condició.

/p>

 

La ciència, la religió i la filosofia són camins a través dels quals l'home cerca el coneixement d'una veritat única i indiscutible. Per això aquestes disciplines del coneixement, cadascuna a la seva manera, tendeixen totes a establir doctrines universals.

 

Es poden interpretar de la següent manera:

 

  • Universalisme moral

 

Sent la moral la ciència que ensenya el que és el bé i la manera com l'home pot arribar a ell, l'universalisme en aquest aspecte és sovint qüestionat, ja que els qui ho neguen emfatitzen el caràcter relatiu de la noció mateixa del bé.

 

Això es pot formular mitjançant la coneguda dita popular que sosté que el que és bo per a uns no ho serà per a altres. Davant d'això, l'universalisme respon que hi ha béns absoluts i inalterables, com ho poden ser la salut o la llibertat.

 

L'Universalisme moral ha inspirat algunes de les idees més nobles de la humanitat, com ho són la Declaració Universal dels Drets Humans, o la idea de Justícia Universal, que es basa en la idea que allò que és just ho és només si és per a tots i que tots els homes són iguals davant de la llei.

 

  • Universalisme religiós

 

En l'àmbit de la religió és on la idea d'universalitat pren més força, ja que totes les religions mantenen la idea d'un Ser Suprem, únic i etern, creador de tot allò que hi ha. No obstant això, l'existència de moltes religions i creences contradiu aquest concepte, ja que cadascuna considera la seva deïtat com l'única.

 

  • Universalisme científic

Quant a la ciència, és comunament acceptada la noció que les veritats establertes per ella són úniques i valedores per a tot temps i lloc, encara que la naturalesa mateixa del mètode científic s'obre a la possibilitat que noves teories poden enderrocar a les anteriors, segons el grau de desenvolupament que el coneixement humà pugui arribar a assolir en la seva constant evolució.

 

La veritat universal i els seus detractors

 

Així com hi ha postures que afirmen lexistència de veritats úniques i que opinen que aquestes poden ser conegudes mitjançant la raó humana, per altra banda hi ha posicions que neguen aquesta idea, ja que consideren que la veritat només pot ser relativa i subjecta sempre a interpretacions particulars.

 

D'aquí que l'oposat d'Universalisme sigui l'anomenat Relativisme, que considera que hi ha tantes veritats com a punts de vista i nega la capacitat de l'home d'arribar a conèixer-les mitjançant un mètode de raonament únic i comú a tothom.

 

Els relativistes consideren que és impossible arribar a un acord universal sobre l'existència d'una veritat suprema, i fins i tot consideren que la sola idea és un error de la raó humana, que en si mateixa és imperfecta

>

 

 

 

 

.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats