Telescopi

El telescopi és un instrument òptic que permet observar objectes llunyans amb molt més detall que a simple vista. La paraula telescopi es compon de l'arrel grega “tele”, que vol dir lluny, i el sufix “scopi”, que vol dir veure.

 

La invenció del telescopi s'atribueix al fabricant de lents alemany Hans Lippershey l'any 1608. Posteriors investigacions han determinat que va ser Juan Roget, oriünd de Girona, que primer va construir un artefacte similar l'any 1590.

 

Galileo Galilei, en tenir notícies de l'invent, va decidir construir-ne un pel seu compte. El 1609 va presentar la seva versió, el qual és considerat el primer telescopi astronòmic.

 

Característiques del telescopi

 

Els telescopis poden ser de diversos tipus, des dels més simples per a ús personal i recreatiu fins als més complexos utilitzats als grans observatoris. Tot i això, tots comparteixen certes característiques comunes, que són les següents:

 

  • Lent objectiu: la lent final del telescopi, situat a l'extrem.

 

  • Distància focal: longitud que separa la lent principal del focus o objectiu.

 

  • Magnitud límit: representa el límit del que és observable, i es calcula segons una fórmula determinada.

 

  • Augment: és la quantitat de vegades que el telescopi augmenta l'objecte observat, segons la relació entre la distància focal i l'ocular.

 

Tipus de telescopi

 

Hi ha dos tipus principals de telescopi:

 

  • Telescopi refractor: utilitza un sistema òptic centrat, captant les imatges mitjançant diverses lents convergents que distorsionen la llum, segons el principi de refracció.

 

  • Telescopi reflector: utilitza miralls per reflectir la llum en comptes de lents. Generalment utilitza dos miralls, primari i secundari.

 

També existeix l'anomenat telescopi catadiòptric, que és una barreja dels dos anteriors, ja que empra tant lents òptics com miralls. Alguns poden fer servir tres miralls en lloc de dos.

 

Parts del telescopi

 

Comunment els telescopis es componen de diverses parts, les quals són:

 

  • Objectiu: és la lent final del telescopi, per on entra la llum.

 

  • Ocular: el lent amplificador, que porta la imatge cap a l'ull.

 

  • Lent de Barlow: lent que permet amplificar la imatge observada.

 

  • Filtre: permet millorar l'observació, en opacar lleugerament la imatge.

 

  • Montura: estructura que suporta físicament el telescopi.

 

  • Trípode: element estabilitzador del telescopi.

 

Funcionament del telescopi

 

Els telescopis funcionen de manera semblant a com opera l'ull humà, i de fet els seus principis es basen en els d'aquest òrgan. L'ull es compon de dues parts: la pupil·la, que té la funció d'un lent, i la retina, que reflecteix la llum que es percep.

 

En observar un objecte molt distant, la pupil·la només pot percebre una llum molt escassa, cosa que fa que es reflecteixi una imatge molt petita a la retina. A menys distància de l'objecte, la quantitat de llum que percep la pupil·la serà més gran, cosa que fa que es reflecteixi una imatge més gran a la retina.

 

En el cas del telescopi refractor, aquest utilitza la seva lent principal per captar una major quantitat de llum, que en enfocar-se permet que es produeixi una imatge més gran en el segon lent, que compleix la funció de la retina humana.

 

Els telescopis reflectors en comptes d'usar lents utilitzen miralls, els quals s'encarreguen d'enfocar la llum en un sol punt, reflectint la llum en comptes de refractar-la Això permet que l'amplificació de la imatge que es percep sigui encara més gran, que es tradueix en més potència o abast.

 

Com es calcula l'augment d'un telescopi?

 

Les lents del telescopi tenen un augment que es representa per un número acompanyat d'una “x”. Per exemple, si una lent té un augment de 10x això vol dir que si l'objecte observat està a 100 metres de distància, amb aquesta lent el percebrem com si estigués a només 10 metres.

 

 

 

 

 

 

.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats