Sil·logisme

La paraula sil·logisme s'utilitza per definir un argument compost per tres premisses. On l'últim, sempre és el que segueix els anteriors. És una paraula molt antiga, i que es pot aplicar a diversos camps d'estudi.

Definició de sil·logisme: Què és?

És un raonament merament deductiu on dues premisses anteriors s'estudien i s'arriba a una darrera proposició, la conclusió. En altres paraules, és un argument en què, a partir d'un antecedent, es comparen dos termes amb un tercer, permetent inferir i deduir una conclusió.

Normalment, les tres premisses que acompanyen el sil·logisme, inclouen un terme mitjà, comú a les dues premisses i que es descarta a la conclusió. A més, de dos extrems, començant per la proposició introductòria i la seva conclusió.

Cal destacar que, els sil·logismes presentats a través de dues premisses negatives, no poden comptar amb una conclusió. D'altra manera, a partir de dues premisses positives, no hi pot haver una conclusió negativa.

Etimologia

La paraula sil·logisme deriva del concepte provinent del llatí syllogĭsmus que, alhora, deriva del grec. I els seus components grecs són: el prefix syn (συν) que es podria definir com, “conjuntament ” o “amb”, logs (λόϒος) que significa “coneixement” o “raó” i , finalment, el sufix -ismos (-ισμός) que designa doctrines, actituds o termes científics.

Aquest concepte va ser utilitzat per primera vegada pel filòsof i gran pensador grec, Aristòtil. Segons ell, el raonament és una cadena de judicis que, partint d'una primera, se'n desencadenen d'altres. Alhora, es basa en el raonament inductiu i deductiu, indicant també que, el secret per deduir allò específic, és estudiar el concepte a partir del general.

Usos comuns

Un cop Aristòtil va utilitzar aquest concepte, les seves branques es comencen a diversificar, adoptant multitud de connotacions en molts camps. Sense canviar el patró de funcionament. És a dir, que sempre seran dues premisses i una conclusió, sense importar l?assumpte que aborden.

També esmentem que, si una premissa és negativa, la conclusió també ho serà, i viceversa. Addicionalment, de dues premisses particulars, no se'n pot treure alguna conclusió i el terme mitjà, definitivament no és part de la conclusió.

Entre tots els tipus de sil·logisme que existeixen, que són més de dos-cents, se'n poden destacar dos: el sil·logisme compost, al·lega que la premissa major, es tracta d'una proposició composta i la menor el que fa és afirmar o negar una mica de l'anterior. Un exemple pot ser: els dimarts tinc classes de dansa. Avui és dimarts, aleshores tinc dansa.

També hi ha el sil·logisme disjuntiu, on la premissa major proposa una elecció entre dos termes que s'hi oposen, de manera que no poden ser veritables i falsos alhora. Per exemple: un animal neix sent mascle o femella. L'animal neix femella, aleshores no és mascle.

Paraules similars a sil·logisme

Entre algunes paraules anàlogues o de naturalesa similar a aquest concepte. Podem destacar-ne algunes:

  • Raó.

  • Raonament.

  • Deducció.

  • Argument.

  • Lògica.

Antònims de sil·logisme

I entre les paraules que tenen un significat totalment oposat a aquest terme, podem esmentar les següents:

  • Ilògic

  • Incoherència.

  • Absurd.

  • Irracional.

  • Insensat.

Altres dades d'interès

Aquesta estructura lògica compta amb regles específiques que, si es trenquen, poden arribar a convertir-se en una fal·làcia. Aquesta es defineix com un raonament ornamentat, que en aparença sembla veritable, però la seva deducció és falsa.

Les fal·làcies o errors de raonament poden portar a desembocar en ambigüitats semàntiques, on les premisses són interpretades de diferents maneres, i la seva deducció no assumeix un paper específic. Així mateix, els errors a les cadenes deductives, poden passar inadvertits per l'anunciant, semblant que les premisses són veritables, això se'l fa anomenar paralogisme.

I molts errors més que poden arribar a alterar significativament l'essència primària de les premisses, desembocant en un mar gegant de falsos raonaments, generalitzacions, premisses mal informades, i deduccions mal intencionades.

No obstant, és natural veure que, a la rutina diària emprem, de manera conscient o no, el sil·logisme, que es destaca com una estructura merament racional. Ja que aquest terme pot ajudar a pensar amb un criteri més lògic. Tanmateix, on més es fan servir és en els raonaments i les demostracions matemàtiques, ja que aquest camp es fonamenta de les seves regles.

 

.

Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats